D’óssos blancs i altres teories

Per Anna-Priscila Magriñà 

Es veu que Dostoievski feia emprenyar un dels seus germans reptant-lo a què no pensés en un ós blanc. “No pensis en un ós blanc!” I el germà, què feia? Doncs pensar en un ós blanc i agafar una emprenyada de collons.

D’aquest ós blanc, que també van remenar Freud i Tolstoi, ja fa temps que li han posat un nom de pila: la teoria del procés irònic. I què explica aquest principi? Doncs que els nostres esforços per suprimir certs pensaments o comportaments produeixen, irònicament, l’efecte contrari: l’èmfasi per esborrar-los els acaba fixant encara més a la nostra ment. Potser per aquí anava Aldous Huxley quan parlava de la Llei de l’esforç invertit: “There is a Law of Reversed Effort. The harder we try with the conscious will to do something, the less we shall succeed”. O sigui que, segons l’escriptor britànic, com més voluntat invertim en intentar fer alguna cosa, menys l’aconseguirem.

Una de les frases de Hemingway que triomfen més entre els wannabes literaris és aquesta: The first draft of anything is shit, o el que ve a ser el mateix, el primer esborrany de qualsevol cosa és una merda. I estic convençuda que aquesta frase és certa. No hi ha cap mal en què les primeres línies d’un invent narratiu no trobin el fil adequat. De fet, sembla lògic si tenim en compte que la literatura és una estructura escrita per parts i a trossos. El problema arriba quan aquest first draft és tan shit que costa horrors tornar-lo a llegir per convertir-lo en alguna cosa mínimament decent per a la vista. I moltes vegades la por a la sorpresa desagradable de retrobar-se amb el first draft es converteix en la incapacitat d’obrir la pàgina plena de shit primerenca. I el draft no deixa de ser, pels segles dels segles, això: un esborrany de merda.

Durant dècades, els gurus de l’autoajuda no s’han cansat de repetir-nos que el positive thinking és la solució a tots els nostres problemes. Heu d’imaginar constantment que heu aconseguit els vostres objectius, ens criden, heu de pensar que ja heu complert els vostres somnis perquè, d’aquesta manera, us serà més fàcil aconseguir-los de veritat. Projectar èxit, projectar èxit, projectar èxit. Doncs sabeu què? Que el positive thinking no funciona. I no ho dic jo, sinó la psicòloga de la Universitat de Nova York Gabriele Oettingen, que fa uns anys va dur a terme un estudi amb aquesta conclusió: imaginar-te el futur que desitges constantment fa que, en realitat, aquest et sigui més difícil d’aconseguir. I és que resulta que inventar-nos la vida de color de rosa ens fa lluitar menys per arribar a la meta perquè el nostre cervell es conforma amb la simple imatge de l’èxit, la que els xamans del segle XXI ens increpen constantment a tenir, i perd l’interès en lluitar per aconseguir l’èxit de veritat.

I després d’aquests apunts, aquí us deixo el que m’havia demanat la Sandra.

La lluita contra l’ós blanc (que en aquest cas és la por al fracàs)

+

The first draft of anything is shit (que en aquest cas és la por a tornar a la pàgina ja escrita)

+

Law of Reversed Effort (que en aquest cas és l’intent de fer que res sembli important)

-

Positive Thinking

+

Bona fe

Creació literària

P.D. Algunes de les teories que surten a l’article les he trobat al llibre The Antidote, del periodista Oliver Burkeman.