La Laura

Està refredada i té una setmana de vertigen. Avui s’ha posat una faldilla negra que li està molt bé. La jaqueta verda de pell li combina perfecte. Diria que s’ha donat un toc de maquillatge, no n’estic segura. Quan entro a la sala ja té el micròfon a la mà. Faig tard. Em somriu. Corro a seure al costat de l'Ester i la Maria. 

Aquest cop ens ha convocat al 7 Portes. Diu que vol portar la literatura allà on no se l’espera, és un cas. La conferència inaugura el cicle “Clàssics de forquilla i ganivet” i ha promès un enfilall de textos relacionats amb el menjar. Tinc curiositat per saber què haurà triat.

- Cava o vi blanc? –em demana el cambrer.

Ella està presentant el cicle. Em fixo en la sala. 

- Quin lloc més preciós- li xiuxiuejo a l’Ester.

Miro la mà que es mou. S’ha posat un anell de brillants i aquella polsera tan bonica. Entra en matèria.

- Començaré amb poesia de Martí i Pol – anuncia.

La senyora de davant me la tapa una mica. Em moc. Esmenta la Bíblia. I Lilith. I Pandora, que es veu que no tenia una caixa sinó una àmfora.

A partir d’aquí, la cosa va sola. De Palau i Fabre a Homer. De la vida de Guillem de Cabestany i la llegenda del cor menjat a Quim Monzó. I el Tirant lo Blanc. I Jules Verne. I la magdalena de Proust.

Es va insuflant vida a mesura que parla. És com si degustés cada text, cada autor. Ara cita Eduardo Galeano. Em sona que li agrada molt. Que n'arriba a ser d'elegant, de sofisticada. 

- Aniré acabant –fa disposant-se a entomar Amat-Piniella i el K.L. Reich. 

S’ha posat seriosa, greu, una mica trista. Ens deixarà amb aquest cos? 

- Però per no deixar-los així, llegiré un fragment de Como agua para chocolate... 

Finalitza, ara sí, amb Vinyoli, el poeta amb què es va casar.

- Moltes gràcies per venir..., diu mentre l'aplaudim .

És ella en essència, en les seves conferències.

Us presento la Laura. La Laura Borràs.